Què és la innovació social? 

En el context de canvi en la mobilització ciutadana i en la concepció de la importància d’allò reproductiu, i no només productiu, el concepte d’innovació social ha emergit per donar compte, moltes vegades, de respostes a situacions molt diverses en la complexitat de la realitat social. En un sentit general, la literatura econòmica ha definit la innovació sobre les bases que fixà Schumpeter (1974) i ha anat configurant un marc d'anàlisi cada vegada més complex. Així, des de la perspectiva econòmica i tecnològica, la innovació refereix les novetats pel que fa a les mercaderies, mètodes de producció, mercats o models d'organització, entre altres, que són capaces d'obrir un nou cicle econòmic en èpoques de crisi (Martínez i Subirats, 2015), i com una via per a incrementar la productivitat i la competitivitat. Aquesta fou la concepció dominant durant dècades, però s’ha produït un gir social en els estudis sobre la innovació, però el concepte es troba envoltat de certa dificultat per establir el que vol dir:

“Hi ha un cert acord a utilitzar el concepte d'innovació social llançat per la British Young Foundation i utilitzat per la Comissió Europea (Oosterlynck et al, 2015) per la qual es defineix la innovació social com a innovacions que són socials tant en les seves finalitats com en els seus mitjans (Young Foundation, 2006) o la definició de Mulgan: “innovative activities and services that llauri motivated by the goal of meeting a social need and that llauri predominantly developed and diffused through organisations whose primary purposes llauri social” (Mulgan, 2007, p. 8). No obstant això, val a dir, es tracta d'un concepte encara en desenvolupament (Moulaert et al, 2013)” (Grau, 2019, p.24).

Així, una forma de veure la innovació social és entendre-la com a mecanisme que condueix al canvi social (Gurrutxaga, 2011),  generant alternatives a la manca de respostes públiques als problemes col·lectius (Martínez et al., 2015). Més enllà del concepte d’emprenedoria empresarial (i tecnològica), la innovació social pot significar un procés complex, no lineal, disruptiu, i que qüestiona el sistema i les institucions socials (Martínez i Subirats (2015), contribuint a la resiliència (Westley i Antadze, 2010). Per a Zubero (2015, pp.30-31) les pràctiques d'innovació social són aquelles que:

• Sorgeixen com a resposta explícita a una necessitat o demanda expressada per un col·lectiu humà, col·lectiu del qual les persones que impulsen la pràctica poden o no formar part.
• Proposen una nova definició de la situació (dimensió de framing) que busquen explicar, resignificant-la, no sols la necessitat en si, sinó les seves causes i possibles solucions.
• Aspiren a aconseguir canvis objetivables en la situació de necessitat, generant millores que siguin experimentades i definides com a tals per les persones que estan en l'origen de la demanda.
• Busquen solucions col·lectives a problemes que puguin experimentar-se com a problemàtiques individuals.
• Inclouen en tot el procés d'elaboració de la pràctica innovadora (des del diagnòstic fins a la intervenció i l'avaluació de la mateixa) al conjunt del col·lectiu del qual ha sorgit originalment la demanda o cap a a el qual aquesta demanda es dirigeix.
• Incorporen en el seu diagnòstic de la situació i en la proposta d'intervenció el possible impacte que aquesta pugui tenir en altres escales espacials, sense considerar aquests impactes com a simples externalitat

Ara bé, tenint en compte totes aquestes idees, no podem oblidar els perills que comporta el fet de proveir benestar mitjançant les iniciatives socials al marge de l’Estat, sovint substituint-lo fins i tot. No podem permetre que la innovació social acabi convertint-se en una excusa per desmantellar l’Estat de Benestar a favor d’un mercat que ens obliga a organitzar-nos per tal d’accedir a la cura i protecció que totes les persones necessitem.

Per un abordatge teòric, podeu consultar la publicació del grup de Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques (DGIPP) de la UIB, on moltes de les nostres companyes participaren, i que fou coordinat per Maria Antònia Carbonero i Fernanda Caro. Aquí disposeu d’un extracte.

Així, des d’OSIB, considerem que la innovació social passa per:

• Iniciatives comunitàries innovadors
• Amb objectius de transformació social
• Basades en la democràcia participativa i el treball en xarxa
• Que proposin sistemes alternatius de producció i consum
• Que reivindiquen els drets de la població més vulnerable
• Que contemplin la participació paritària de tots i totes

En aquest sentit, ens aproximem a les iniciatives d’innovació social per estudiar-les, amb la intenció d’apropar-nos al coneixement i enteniment de les pràctiques que condueixen a la transformació per la inclusió social. Recollim les iniciatives i les treballem utilitzant aquesta fitxa: