Renda mitjana anual de les llars

La renda mitjana anual de les llars a les Balears ha anat experimentant pujades i baixades durant els darrers deu anys. El valor mínim d'aquesta va ser l'any 2013, amb 29.516 euros (amb lloguer imputat). A partir d'aquest any, l'economia de les llars les Balears s'incrementa progressivament, tot i experimentar una baixada entre l'any 2018 i 2019, i entre 2020 i 2021, assolint els 33.883 euros per llar, una xifra 3.534 euros per sota que la de l'any anterior. Això no obstant, l'any 2022 la renda mitjana a les llars fou de 37.224 €, semblant a la xifra del 2020 i a la 2018, any abans que comencés la pandèmia.

De totes maneres, cal no perdre de vista que això no és extrapolable a tota la població, sinó una mitjana, el que significa que no totes les llars de les Balears han experimentat aquesta pujada general. De fet, si observem la renda de les llars per tipus de llar, la renda disponible a les llars d'una persona i a les llars de dues persones sense fills i filles dependents s'assembla bastant (tenint en compte que la renda de les llars de dues persones es divideix entre les dues). Però la xifra de les llars de dues persones amb filles i fills dependents no dista gaire de les llars on hi ha dues persones sense fills i filles: amb poc més de 300 euros més a l'any han de fer-se càrrec de persones dependents (fills i filles), amb el que això representa. En aquest sentit, cal tenir present que les dades d'IBESTAT no diferencia entre llars monoparentals i llars amb dues persones (dos pares, dos mares, pare i mare); és probable que es registressin desigualtats entre aquelles llars amb fills/filles sostingudes per dues persones, i les llars sostingudes per una sola persona a càrrec d'una altra dependent.

Per altra banda, si tenim en compte els ingressos per unitat de consum de la llar també es troben diferències, perquè d'aquesta forma es contemplen les economies d'escala en les llars i es poden fer càlculs de risc de pobresa. S'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum, utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que concedeix un pes d'1 al primer adult, un pes de 0,5 als altres adults i un pes de 0,3 als menors de catorze anys.

La renda anual per unitat de consum a les Balears és més baixa que la mitjana d'Espanya (21.197 i 22.054 euros, respectivament). Pel que fa al cas de les Balears, això suposa un augment de 1.882 € respecte a l'any 2021, on la renda mitjana anual per unitat consum fou de 19.315 €. Aquest augment respecte a l'any 2021, es dona, sense excepcions, a totes les comunitats autònomes d'Espanya. Per tant, no és un cas aïllat de les Balears.

 Renda mitjana anual per persona

La renda mitjana anual per persona a les Illes Balears va arribar, al 2021, als 11.235 euros, quasi 1.500 euros menys que l’any anterior i que suposa tornar als nivells del 2010 (fins i tot estar-hi per sota), just quan la crisi econòmica-financera havia desplegat els seus efectes en les economies individuals. Això no obstant, l’any 2022 la xifra pujà més de mil euros, fent-se a prop de la renda mitjana de l’any 200.

La tendència general, tot que feble, ha estat creixent, amb el seu valor mínim el 2013, amb 10.386 euros per persona, després de una caiguda sostinguda des del 2009. A partir del 2013, la recuperació (lenta, però recuperació al cap i a la fi) de la crisi es deixa notar en les butxaques de les persones i assoleix el punt màxim l’any 2018, amb més de 13.000 euros anuals per persona. S’ha de tenir present que les dades d’INE tenen en compte el lloguer imputat, que sens dubte reflecteix un valor més alt que si no es tingués en compte (el lloguer imputat s'aplica a les llars que no paguen un lloguer per ser propietàries o per pagar un lloguer que és inferior al del preu del mercat o que és gratis; l'habitatge en propietat constitueix un element significatiu de redistribució de la renda a Espanya). Si observem la renda disponible de les persones amb el lloguer imputat de l’any 2022, la renda anual ascendeix fins als 14.303 euros (INE).

Cal esmentar aquí, ja que estem parlant de la renda, que, tot i que l’economia s’ha anat recuperant des del 2014, és evident una caiguda de la classe mitjana a Espanya (cosa que ocorre en altres països d’Europa) (Informe Under Pressure: The Squeezed Middle Class, OCDE): la polarització social té greus conseqüències en el nivell de renda d’una població. Mentre les rendes altes (sense elevar l’impost que els grava) veuen enriquir-se els seus fons econòmics, les rendes baixes i mitjanes continuen en esgraons molt per sota. L’economia creix i el cost de la vida augmenta, però no la disponibilitat de renda, que assota especialment les economies de la classe mitjana. Aquesta realitat es va agreujar amb la COVID-19, fent més i més gran la distància entre els decils que menys perceben i els que més. 

 Renda mitjana anual per persona, segons CCAA

En una comparativa nacional, l'any 2022 la renda mitjana anual per persona fou de 12.451 euros a les Balears, el que suposa, per primera vegada en molt de temps, una xifra per sota del valor de la mitjana nacional, que era de 13.008. La xifra balear està molt per sota que la que marca el País Basc, amb més de 16.427 euros per persona, però per sobre de la d'Extremadura, amb 10.113 euros.

Balears, que es trobava entre les CCAA amb més renda per càpita de l'Estat espanyol i d'Europa, se situa ara entre les CCAA que en tenen menys, només precedida per Extremadura, Andalusia, Múrcia, Canàries, Castella - La Manxa i Ceuta. L'activitat principal de la seva economia, el turisme, reporta grans beneficis, però això no es tradueix en una millora dels salaris, i tampoc, i això és l'important, en una major recaptació en forma d'impostos a l'administració. Per això, la transparència fiscal és tan i tan important, perquè també recau sobre les economies individuals. Per descomptat, es reflecteixen els estralls de la crisi de la COVID-19, que ha perjudicat moltíssim l'activitat econòmica del turisme. Tampoc no podem oblidar els preus desorbitats de l'habitatge i els costos enormes de la vida que es registren en les Illes, el que repercuteix en la capacitat adquisitiva de les persones.

 Renda mitjana anual per persona, segons edat

L'any 2022, la renda mitjana anual per persona a les Balears era de 14.303 euros amb lloguer imputat, però no s'ha d'oblidar que aquesta xifra és una mitjana, per tant, no totes les persones disposen d'una renda similar: algunes persones tenen rendes més elevades i d'altres, més baixes, fins i tot molt més baixes. Així, es troben diferències entre diferents grups d'edat, però el que comparteixen tots és que cap d'ells supera la renda mitjana que presenta el conjunt d'Espanya, al contrari del que passava en anys anteriors. La distància entre les rendes balears i espanyoles s'accentua a partir dels 30 anys.

El grup d'edat amb una renda més baixa és el de les persones menors de 16 anys. La inserció laboral de les persones joves és complicada, encara que moltes estiguin qualificades: contractes de curta durada, de pràctiques, de becariat, de formació, etc. Que no els aporta gaire remuneració o els aporta durant poc temps. No pot oblidar-se que gran part del sou de les i dels joves es dedica al lloguer, altíssim a les Illes Balears (si és que han tingut l'opció d'emancipar-se, doncs moltes han de romandre a casa dels seus progenitors).

Cal destacar la renda de les persones entre 30 i 44 anys, que, en general, viuen independitzades, tenen més propietats i és possible que hagin format família pròpia: amb una renda molt similar a la de les persones entre 16 i 29 anys han de fer front a despeses que sovint les persones joves no tenen. Les persones entre 45 i 64 anys tenen uns nivells de renda que no superen els 16.000 euros, tot i que tenen rendes més altes que els grups precedents, en part perquè moltes d'elles ja estan posicionades en un mercat laboral que reconeix la seva antiguitat i és possible que algunes d'elles ja hagin sufragat el preu de l'habitatge. Això és més probable encara en el grup de persones de més de 65 anys, que presenten una renda mitjana anual de 17.461 euros. Això ens ha de fer recordar que moltes persones majors pateixen greus problemes de pobresa i que conformen un grup durament castigat durant la crisi de la COVID-19. Caldria veure què passa amb el grup de persones grans de més de 80 anys, amb una massa poblacional de persones amb pensions molt precàries.

 Renda mitjana anual per persona, segons sexe 

En la renda mitjana anual per persona a les Balears també és interessant l'anàlisi de gènere. Ja el 2019 va presentar un clar punt d’inflexió en la diferència entre homes i dones, en què les dones sempre registraven una renda inferior, tendència que va continuar els anys 2020 i 2021: quan les dones van tenir una renda una mica per sobre de la d'ells (uns 60 euros més a l'any), tot i que el 2020 la diferència entre ambdós era molt més elevada. Ara bé, ambdós sexes han perdut renda entre 2020 i 2021: ja que el 2020, en el cas dels homes es va tenir una renda mitjana anual de 14.039, i les dones de 14.568 euros.

Aquestes xifres són semblants a les del 2022, quan la renda d’homes i dones va pujar significativament en comparació a les de l’any anterior. Pel que fa a les dones, la mitjana fou de 14.226, un poc per sota de la dels homes, que fou de 14340 euros.

A més, no pot oblidar-se que la bretxa salarial és una realitat, sens dubte: una realitat que assota especialment les dones en càrrecs directius, on guanyen aproximadament 10.000 euros menys a l’any que els seus companys masculins en les mateixes posicions i funcions dins l’empresa (Estudi Talento Femenino 2019, d’EADA i ICSA). Aquesta equitat podria respondre abans a un empitjorament de la renda dels homes que no pas per una millora en la igualtat de gènere. Per altra banda, encara hi ha tipus de feina, sectors i activitats que estan profundament masculinitzades. De fet, l’impuls de carreres STEM en les noies (Science, Technology, Engineering, Mathematics) no és de poca importància: són carreres que el mercat laboral retribueix de forma elevada, però on la majoria d’estudiants són nois. A més, existeix per les dones el que es coneix com el “sostre de vidre”, és a dir, una menor oportunitat que els homes d’accedir a posicions superiors dintre l’empresa.

A més, la pobresa continua tenint rostre femení, i és reconegut que dos terços de les rendes socials (tipus RESOGA o RMI) recauen en famílies liderades per dones, és a dir, que són elles les titulars en major mesura les que accedeixen a aquestes prestacions. 

 Distribució territorial de la renda 

Les dades censals i de l’Agencia Tributaria per l’any 2019 (darreres dades disponibles), recollides a l’Atlas de distribución de la renta de l’INE, revelen la desigualtat territorial de la renda a les Balears: mentre una part de la població compta amb ingressos que suposen més de 25.000 euros anuals, els d’una altra part estan per sota dels 7.000, el que significa un 60% de la renda mediana, és a dir, pobresa relativa, concentrada principalment a la ciutat de Palma. 

Així, a l’illa de Mallorca hi ha una enorme diferència entre la zona de la Serra de Tramuntana, on es concentra major riquesa, i alguns municipis del centre i del Llevant. Les persones que viuen a Puigpunyent, Santa Eugènia, Estellencs, Banyalbufar, Esporles, Bunyola, Deià, Escorca i Valldemossa tenen rendes per sobre dels 15.000 euros, arribant a 19.500 en el cas de Valldemossa; en canvi, les rendes de les persones de d’Inca, Sa Pobla, Vilafranca de Bonany, Manacor, Lloseta, Lloret de Vistalegre i de Sant Llorenç des Cardassar es troben per sota dels 12.000 euros. Val a dir que el primer grup de pobles, amb rendes més altes, compta amb una població estrangera que no arriba al 20% – tot i que destaquen els casos d’Estellencs (25,0%), Deià (37,2%) i Valldemossa (24,0%)- (IBESTAT), i que és, entre el 70 i el 80%, provinent d’Europa; mentre, el segon grup de pobles presenta un quadre de migració molt diferent, doncs en molts casos la població migrada supera el 20% sobre el total de població i la seva nacionalitat és majoritàriament africana (més del 40%, majoritàriament), seguidament de la llatinoamericana (IBESTAT).

A l’illa de Menorca les diferències de renda no són tan acusades, però tot i així, 2.000 euros separen les rendes mitjanes per persona d’aquelles que viuen a Ciutadella (prop de 12.500 euros anuals) de les que viuen a Sant Lluís o Es Mercadal (més de 14.500 euros anuals). Tampoc a l’illa d’Eivissa hi ha una diferència tan abismal com a Mallorca, i és a Sant Joan de Labritja i a Sant Antoni de Portmany on hi ha un renda anual per persona més baixa, amb prop de 12.500 euros, i a Eivissa, la més alta, amb més de 14.500 euros per persona de mitjana. Formentera té una renda per persona de 14.529 euros anuals.

Però és a Palma on la renda més elevada supera en quatre vegades la més baixa: a Son Gotleu la renda mitjana per persona es situa al voltant dels 6.000 euros i a Son Xigala, on se troba la barriada de Son Vida, assoleixen quasi els 30.000 euros, tenint en compte que l'INE, per a respectar el secret estadístic, no ofereix informació per sobre de 36.750 euros. El centre històric de Palma i els voltants, tant d’un costat (El Molinar) com de l’altre (Santa Catalina, Son Armadams, Son Dameto, Son Dureta, Son Espanyolet) registren rendes per persona per damunt dels 20.000 euros. Aquests barris, tradicionalment obrers, estan patint el que es coneix com gentrificació, o sigui, un desplaçament de la població que hi resideix per l’ocupació d’una altra, amb rendes més altes.

Per districtes, hi ha una diferència molt gran entre el districte 01 (Centre), el més enriquit en termes de renda (quasi 19.000 euros anuals per persona) i el districte 04 (Llevant), amb poc més d’11.000 euros anuals per persona, el més empobrit. Les diferències entre el districte de Ponent (02), Nord (03) i Platja de Palma (05) són més lleugeres, tot i que a voltant de 1.500 euros l’any separen el segon districte del tercer i el cinquè. Pel que fa a la població migrada, mentre al districte del Centre al voltant d’un 40% de la seva població estrangera és d’Europa i de Llatinoamèrica, als altres districtes, exceptuant el de Platja de Palma, redueixen el seu percentatge de persones migrades d’Europa i augmenten el de provinents d’Amèrica Llatina i Àfrica. És al districte Llevant (04) l’únic districte on la població africana (19,1%) supera la migrada d’Europa (15,1%), a banda de comptar amb un 47,6% de població migrant d’origen llatinoamericà (IBESTAT).

Amb tot, existeix un percentatge de la població amb ingressos per unitat de consum per sota del 60% i del 40% de la renda mediana, que al·ludeix a la població en situació de pobresa relativa i severa, respectivament, i aquest percentatge és diferent entre illes, així com també entre diferents zones de cada una d’elles, tal i com podem observar en els mapes següents. A més, la pobresa s’accentua entre les persones migrades, que es veuen més afectades per la dificultat d’accés al mercat laboral. 

En referència a la pobresa relativa, a Mallorca, Marratxí i Son Servera, registren al voltant del 7% de la població espanyola amb ingressos per sota del 60%, mentre que Andratx, Manacor, Felanitx, Sa Pobla, Palma i Inca registren uns percentatges per sota de l’11%. Per una altra banda, a l’illa d’Eivissa, als municipis d’Eivissa, Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany es registra una proporció de menys del 10% de la seva població en pobresa relativa; a Formentera, un 9,4% de la població espanyola té ingressos per sota del 60% de la mitjana. No obstant, a Menorca, Maó i Ciutadella registren ambdós un 11’6% de la població amb nacionalitat espanyola amb ingressos per sota del 60% de la renda mitjana. Ara bé, pel que fa a la població amb nacionalitat estrangera, els percentatges augmenten estrepitosament: Campos, Inca, Manacor, Felanitx i Sa Pobla registren més del 40% de la seva població migrada en situació de pobresa relativa (representant un augment respecte l’any anterior, quan la població estrangera en aquesta situació es trobava al voltant del 36%), sense oblidar el 35,1% que hi viu a Palma. Pel que fa a la resta d’illes de les Balears, és a Menorca on es troba una major concentració de la població estrangera en pobresa relativa, a Maó (39,1%) i a Ciutadella (36,2%). Eivissa i Formentera presenten percentatges més petits, essent Santa Eulària des Riu on es concentra un percentatge major de persones estrangeres en pobresa relativa, amb un 31,4% (INE). 

En quant a la pobresa severa, tot i que manquen moltes dades relatives a diferents municipis, pel que fa a la població amb nacionalitat espanyola, els pitjors resultats els tornem a trobar a Palma (5,3%), especialment al districte 04 (6,9%); a Inca (5,3%) i a Santa Eulària des Riu (5,0%), tot i que als municipis d’Andratx, Llucmajor, Manacor, Sa Pobla, Calvià, Sóller i Felanitx es registren percentatges de i per sobre de 4,5%. Respecte la població amb nacionalitat estrangera amb ingressos per sota del 40%, els percentatges tornen a créixer de forma espectacular, amb un mínim d’11’5% i un màxim de 23,7% de la població que es troba en aquesta situació, evidenciant, de nou, la diferència que existeix entre la població migrada i l’autòctona. Inca (23,7%), Felanitx (23,5%) i Sa Pobla (21,0%) registren els pitjors percentatges, tot i que també a Calvià, a Manacor, a Campos i Pollença es registra més d’un 20% de població estrangera amb ingressos per sota del 40% (INE).