Abandó escolar

És interessant observar els nivells formatius assolits per part de la població, especialment de la jove, perquè és també indicador de la qualitat de vida de les persones, en la mesura que aconseguir nivells alts de formació s’associa generalment a més nivell de renda, d'ocupació, inclús de salut. 

Observar l’evolució en el temps del nivell de formació assolit per la població proporciona informació sobre com és l'accés a l'educació i si el sistema educatiu és equitatiu o no. És important tenir en compte que l’educació és fonamental perquè actua com a mecanisme igualador en una societat que no és equitativa en el repartiment d’oportunitats. De fet, entre els objectius de l'Estratègia Educació i formació Europa 2020 s'estableix que el percentatge de persones amb edats compreses entre 30 i 34 anys que hagin completat amb èxit l'educació superior (estudis de formació professional de cicle superior, estudis universitaris i doctorat) hauria de ser almenys del 40%. Aquest indicador, a més, forma part dels Indicadors de Desenvolupament Sostenible publicats per Eurostat (Objectiu 4: educació de qualitat). 

L’abandonament primerenc de l’educació i la formació és el percentatge de la població de 18 a 24 anys que no ha complert el nivell de Educació Secundària de segona etapa i no segueix cap mena de formació.

A Balears el percentatge de persones entre 18 i 24 anys que han abandonat els estudis i la formació en general és del 18,2% l’any 2022, un percentatge que per Espanya en conjunt és del 13,9%. S’ha d’apuntar l’enorme millora en els percentatges, a Balears i en general en totes les comunitats autònomes, que en part poden trobar la seva raó en la millora del sistema educatiu. Tot i el menor percentatge d’abandonament primerenc de l’educació a les Illes, val a dir que l’any 2022, només Múrcia (amb 18,7%) està per sobre de la nostra comunitat autònoma. Així, Balears es troba entre les comunitats amb un abandó escolar més accentuat (EducaBase). Sigui com sigui, s’ha de tenir molt en compte que els nivells d’abandonament escolar eren molt més alts abans: el 2008 a Balears es va registrar un 42,5% (INE), amb la qual cosa, s’ha aconseguit baixar més del doble. Tanmateix, s’hi troben diferències importants de gènere, atès que les dones presenten una taxa d’abandonament primerenc molt més baixa que els homes.  Mentre que en els homes els valors baixen del 21,4% l'any 2019, al 20,2% el 2020 i al 16,7% el 2021. En les dones passen del 13,0% l'any 2019, a l’11 ,6% el 2020 i al 9,7% el 2021. L'any 2022 arriba a la xifra de 16,5% per als homes i 11,2% per a les dones (enfront de l'11,1% i el 8,0% d'homes i dones de la UE-27) (INE).

És important assenyalar que l’abandó escolar té molt a veure amb el sistema educatiu: la LOMCE ha tingut un efecte de segregació i no contempla les diferents necessitats de les persones, oblidant les desigualtats socioeconòmiques. A més, la instauració de la FP bàsica no ha tingut gaire èxit. Per altra banda, la millora de les condicions del mercat laboral juvenil, recuperat a poc a poc després de la crisi de 2008, també juga un paper important, especialment a les illes, on l’activitat econòmica per excel·lència és aquella del sector turístic. L’atracció del mercat de treball té un rol fonamental en la comprensió de l’abandonament dels estudis.

Les propostes en aquests darrers anys en matèria d’educació s'han centrat a combatre l'abandó millorant l'èxit de l'alumnat de l'ESO, per una banda, i facilitant l'accés a programes de qualificació professional inicial per persones que finalitzen l’ESO amb dificultats, per l’altra, amb la finalitat de fer de pont, una vegada finalitzats, a la Formació de Grau Mitjà i a Batxillerat. A més, reduir la repetició de cursos (especialment a primària) i l’extensió de les expulsions també són factors a tenir en compte per millorar el nivell d’abandonament i fracàs escolar, perquè estan íntimament lligats amb la frustració que genera el sistema educatiu. També cal assenyalar la falta de consciència dels avantatges a llarg termini d’assolir estudis superiors: front un sistema que frustra i un mercat laboral que promet diners... la joventut escull la segona, sense pensar en la vulnerabilitat de les persones treballadores amb dèficit d’estudis. No podem oblidar, en aquesta anàlisi, la importància de les retallades sofertes en el sistema educatiu públic, sobretot des de 2012:  reducció de plantilla, desaparició de la formació permanent del professorat, precarització en les condicions de treball, augment del nombre d'alumnes per classe i menys suport a alumnat amb dificultats...  

L’educació té un paper fonamental en el desenvolupament sostenible: el coneixement i la informació són crucials en la formació de persones lliures i autònomes en la presa de decisions, crítiques i resilients. L’educació de qualitat, objectiu contemplat en l’Agenda 2030 (Objectiu 4), ha de fixar-se com una meta de totes les societats desenvolupades. L’abandonament primerenc dels estudis dificulta l’accés a ocupacions amb condicions dignes i obstaculitza la resiliència i capacitat de reivindicació de drets laborals. Així, menys formació, més vulnerabilitat (prestant especial atenció a les desigualtats socioeconòmiques). 

 Dèficit d’educació

La vulnerabilitat està molt relacionada amb el nivell de formació, no només perquè un baix nivell de formació permet un accés limitat al mercat laboral, sino perquè a més l’accés al coneixement és molt important pel que fa al desenvolupament d’una ciutadania amb cultura política, és a dir, participant en política (en qualsevol de les seves formes), que confia que la persona pot fer-hi alguna cosa per la política i que la política por fer-hi alguna cosa per la persona.

A Balears, un 38,5% de les persones entre 25 i 64 anys han assolit un nivell de formació inferior a la segona etapa de secundària l’any 2022, un percentatge més alt del que presenta l’Estat espanyol, i superior al del dos anys anteriors. 

L’any 2023, el 15,4% de les persones joves entre 15 i 29 anys a Balears ni treballaven ni estudiaven, el que representa 3,2 punts per sobre del que presenta Espanya en el seu conjunt. Aquest percentatge és molt semblant al de l’any anterior, però és molt inferior al de l’any 2020, que a Balears fou d’un 21,4%. 

L’educació secundària obre moltes portes en el mercat laboral, fent una passa més en l’educació com a mecanisme igualador d’oportunitats. Si bé la desigualtat no s’esborra amb més ocupació, sí amb més qualitat de la mateixa, que sigui digna i decent, en consonància amb l’ODS 8, de l’Agenda 2030. A Espanya (i a Balears) la Formació Professional s’ha connotat en negatiu, però a molts països d’Europa hi ha un desenvolupament de programes de FP sòlids i de qualitat, lligats al mercat laboral. Falten esforços polítics que converteixin la FP en una alternativa factible i que no es vegi com una via per estudiar quan no es tenen més opcions; per conscienciar que el nivell de formació està relacionat amb la vulnerabilitat social.