Població per sexe i grups d’edat 

 Balears conta, l’any 2022, amb 1.176.659 persones (3.651 més que l’any anterior), de les quals, un 50,2% són dones i un 49,8% són homes.

La piràmide de població de Balears, com la d’Espanya en el seu conjunt, té la forma regressiva, típica dels països desenvolupats, amb taxes de natalitat i mortalitat baixes i un creixement natural molt baix. Aquesta forma obeeix a una manca de població jove, que respon a una baixada de la natalitat per motius socioculturals i econòmics (Valero, 2017); molta població adulta entre els 25 i els 54 anys; i un augment de les persones grans, que es tradueix en un envelliment de la població, és a dir, que el nombre de naixements no garanteixen el reemplaçament generacional (Pérez-Fructuoso, 2017). Entre les persones grans, es troba una proporció major de dones degut a raons biològiques, i és que les dones tenen una major esperança de vida que els homes. L’esperança de vida a Balears l’any 2022 era de 82,9 anys: 85,64en les dones i 80,19 en els homes (INE) Cal esmentar aquí que la pobresa també té gènere i que moltes de les dones majors que viuen a dia d’avui són persones que tenen pensions, a vegades, molt escasses (moltes d’aquestes dones mai no van cotitzar atès que l’accés al mercat laboral per les dones va ser molt lent i tardà a Espanya). Una esperança de vida més alta en les dones també ens ha de portar a no perdre de vista les necessitats (econòmiques, d’habitatge...) d’aquestes.

El saldo vegetatiu de Balears és negatiu (-0.20), igual que a Espanya (-2,79) (INE). El percentatge de població infantil (entre 0 i 14 anys) és del 14,4%; 28,8% de la població té edats que oscil·len entre els 15 i els 34 anys; la població adulta (entre 35 i 64 anys) representa el 52’8%; el percentatge de les persones que tenen entre 65 i 84 anys és del 14%; finalment, un 2,3% de la població té més de 85 anys.

L’elevada taxa d'envelliment implica també elevats impostos per al pagament de les pensions, gestió de la dependència i de residències, costos sanitaris i necessitat de mà d'obra, entre altres. És important tenir en compte aquestes circumstàncies i característiques a l’hora de dissenyar polítiques públiques que no deixin a ningú enrere. En aquest sentit, cal insistir en tenir en compte el paper de la dona en la societat resulta essencial, ja que en general són més pobres i suporten més càrregues familiars que els homes (també quan són majors) (Carrasquer, 2013), a més de que la dona migrant és la que, en major mesura, està encarregada de la cura de les persones amb dependència (Robledo, Martín-Crespo, Segond, Cabañas i Pedraz, 2017).

 Població per nacionalitat 

Balears és la Comunitat Autònoma amb més proporció de persones d’origen estranger registrades al Padró Continu, juntament amb Catalunya i València: un 18,8% de la població és d’origen estranger al 2020 (INE). És un elevat percentatge, però, tot i així, per sota del que es donava els anys 2011 i 2012, quan hi havia a les illes més de 240.000 persones estrangeres empadronades (Guijarro, Diario de Mallorca, 21 d’abril de 2020), el que pot indicar que la crisi financera de 2008, molt notòria entre 2010 i 2014, va expulsar molta gent estrangera que havia arribat a les illes per treballar i que possiblement no trobà la promesa de millorar la seva qualitat de vida.

Formentera i Eivissa són les illes on més població estrangera hi resideix (27,9% i 26,6% de la població, respectivament). Menorca, al contrari, només registra un 11,9% de població estrangera resident, i Mallorca té un 18,2% d’origen estranger.

L’any 2022, en el conjunt de les persones estrangeres a les Balears, 108.950 persones eren originàries d’Europa (un 49,10%). És remarcable que 40.414 persones provenien de països d’Àfrica (18,2%) i  48.455, d’Amèrica del Sud (21,8%). A totes les illes, dintre del col·lectiu de persones migrades, predomina la població procedent d’Amèrica Llatina i del nord d’Àfrica, especialment del Marroc (Boletí Informativo, OBACOM, 2016), molt probablement per les similituds culturals i idiomàtiques en el primer cas, i per la proximitat en el segon, entre d’altres raons històriques i geopolítiques. Tampoc és menyspreable les 14.648 persones que provenen d’Àsia (6,6%). Tenir en compte la composició ètnica-cultural de la població esdevé essencial per tal de dissenyar polítiques, plans i programes que siguin inclusives i que respectin les particularitats de cada grup, a més de conèixer les seves necessitats i mancances.