Taxa d'atur

L'anàlisi de les taxes de desocupació a les Balears per a l'any 2023 revela una lleugera disminució del 10,59%, comparada amb la mitjana de l'any anterior que es va situar a l'11%. Aquest descens, encara que modest, suggereix un panorama laboral que, si bé enfronta desafiaments, mostra signes d'estabilització. És important destacar que aquesta tendència s'observa de manera més marcada al sector masculí, amb una taxa d'atur del 10,1%, en contrast amb la taxa femenina, lleugerament superior, situada a l'11,06%.

Aquestes xifres subratllen la persistència de disparitats de gènere al mercat laboral, destacant la necessitat de polítiques específiques que aborden aquesta bretxa. A més, la disminució general de la desocupació indica una possible millora en les condicions econòmiques regionals, cosa que podria atribuir-se a diversos factors com ara polítiques governamentals, inversió en sectors clau o estabilització de la demanda laboral.

Durant el primer trimestre (T1), tant a Espanya com a les Balears, s'observa una taxa d'atur més alta, cosa que podria atribuir-se a la temporada baixa al sector turístic. L'impacte del turisme a les Balears és especialment notable a causa de la seva rellevància com a destinació de vacances, cosa que pot portar a una major volatilitat en les xifres de desocupació.

A mesura que avança l'any, durant el segon (T2) i el tercer (T3) trimestres, es registra una tendència a la baixa en les taxes de desocupació, reflectint l'augment de l'activitat turística estacional. Tot i això, aquestes millores podrien no ser uniformes entre homes i dones. Les dones, històricament, enfronten més dificultats per accedir a l'ocupació en certs sectors, inclòs el turisme, a causa de desigualtats estructurals i rols de gènere arrelats.

És interessant notar que al quart trimestre (T4), encara que s'observa un augment en les taxes de desocupació en comparació del T3, encara es mantenen per sota de les xifres del primer trimestre. Aquest fenomen es pot atribuir a la prolongació de la temporada turística en certes àrees, així com a altres factors econòmics i estacionals.

Les xifres mostren una bretxa persistent entre homes i dones en termes de desocupació, amb les dones experimentant taxes més altes en general. Això subratlla la importància d'abordar les barreres específiques que enfronten les dones al mercat laboral, com ara la discriminació de gènere i la manca d'accés a oportunitats d'ocupació equitatives.

L'anàlisi de la taxa d'atur entre diferents grups d'edat durant els anys 2022 i 2023 revela tendències significatives i preocupants, especialment pel que fa als joves i els més grans de 55 anys.

L'any 2022, els joves menors de 25 anys van enfrontar les taxes de desocupació més altes, amb un alarmant 27,78% per als homes i un 18,51% per a les dones. Aquesta situació podria indicar dificultats específiques per a aquest grup en termes d’accés al mercat laboral i experiència laboral prèvia. D'altra banda, les persones més grans de 55 anys també van experimentar nivells significatius de desocupació, especialment les dones, amb una taxa del 12,98%.

Durant l'any 2023, tot i que hi va haver algunes millores en les taxes de desocupació en general, les disparitats entre grups d'edat van persistir. Els joves menors de 25 anys van continuar enfrontant altes taxes de desocupació, tot i que es va observar una lleugera disminució en comparació de l'any anterior. D'altra banda, les persones més grans de 55 anys van experimentar taxes de desocupació relativament estables, amb poques millores significatives.

Entre el grup d'edat d’entre 25 i 54 anys, les taxes de desocupació van ser més baixes en comparació dels extrems de l'escala d'edat, encara que encara hi havia diferències significatives entre homes i dones. El fet de ser dona juga una paper important en la desocupació i certa part de la pobresa de les dones s’explica per aquest fet: encara que tenir una feina no garanteix la sortida de (o no entrar a) la pobresa, l’accés al mercat de treball és fonamental per entendre la vulnerabilitat social de les persones. 

Durant tots dos anys, s'observa una tendència general cap a una taxa d'atur més baixa entre aquells amb educació secundària postobligatòria i l'educació superior. Això suggereix que la capacitació i les habilitats adquirides a nivells educatius més alts poden millorar les perspectives d'ocupació i l'ocupabilitat dels individus.

Tot i això, aquestes diferències no són uniformes entre homes i dones. En alguns casos, com el 2022, les dones amb educació secundària obligatòria van presentar una taxa de desocupació més alta que els homes amb el mateix nivell educatiu. Aquesta disparitat podria ser el resultat de múltiples factors, inclosa la discriminació de gènere al mercat laboral o les diferències en les oportunitats d'ocupació disponibles per a homes i dones. És notable que, en general, les dones semblen tenir taxes de desocupació més baixes en comparació amb els homes a tots els nivells educatius, especialment el 2023. 

A més, és important destacar l'estabilitat a les taxes de desocupació per a aquells amb educació primària, tant per a homes com per a dones, durant tots dos anys. Això pot indicar una necessitat de programes de capacitació i educació continuada per millorar les perspectives laborals d'aquest grup.

 Taxa d'atur de llarga durada 

La taxa d'atur de llarga durada fa referència a persones desocupades que porten cercant feina dotze mesos com a mínim i que no han fet feina durant aquest període. Aquest indicador formava part dels Indicadors Estructurals de la UE en l'avaluació de la cohesió social que contemplava l'Estratègia de Lisboa (2000) i actualment forma part dels Indicadors de Desenvolupament Sostenible, atès que està relacionat amb el treball digne i el creixement econòmic (ODS 8).

El 2022, L'atur de llarga durada és més comú en les dones que en els homes: mentre per ells s'estimava una taxa del 2,85%, per les dones el percentatge és d'un 4,04% (percentatge sobre la població activa). Mentre que les taxes de 2023 són més baixes tant per homes com per dones: un 2,52 en el cas dels homes i un 2,41 en el cas de les dones.
L'atur de llarga durada té implicacions: el temps de cerca de feina influeix en l'ocupabilitat d'una persona, fent que com més temps es busca feina, més disminueix l'aptitud per trobar una feina, conservar-la i progressar en ella. Les conseqüències (individuals, més enllà de les estructurals) de no aconseguir una feina poden arribar a ser devastadores en les persones, en un món en què es considera el treball equivalent a la dignitat. Evidentment, es pot qüestionar aquest fet fent referència a la qualitat del treball, atès que hi ha condicions que converteixen en indigne un treball; però l'accés al mercat de treball és important pel que fa a l'autonomia, si més no, econòmica d'una persona.
La taxa d'atur de llarga durada és important d'analitzar després d'una crisi, com la que vam viure entre 2008 i 2014, pel fet que no trobar feina durant molt de temps empitjora l'ocupabilitat, esdevenint un cicle sense fi (histèresis, en termes econòmics) que té repercussions més enllà del mercat laboral perquè afecta, així mateix, als fonaments sobre els quals es basa la societat de consum.

 Precarietat laboral: contractes de molt curta durada 

Els contractes de curta durada a les Balears durant l'any 2023 revelen una complexa dinàmica al mercat laboral regional, influenciada per una sèrie de factors econòmics, socials i estacionals. Aquests contractes, que varien en durada des de menys d'un mes fins a sis mesos, són indicatius de la naturalesa diversa i canviant de la feina a la regió.

 Precarietat laboral: temporalitat i parcialitat

El sector serveis, principalment impulsat pel turisme, es destaca com el principal motor de treball a les Balears. Amb 239.642 contractes indefinits i 105.932 contractes temporals, reflecteix l'alta demanda de mà d'obra que caracteritza la indústria turística. La naturalesa estacional del turisme contribueix a una proporció significativa de contractes temporals en aquest sector, que no proporcionen estabilitat laboral per als empleats en rols menys permanents.  

Per contra, altres sectors com l'agricultura, la indústria i la construcció mostren una disminució en la quantitat de contractes signats. Aquests sectors, que tradicionalment han estat importants per a l'economia de les Balears, experimenten una activitat econòmica menor i una disminució en la demanda d'ocupació. L'agricultura i la pesca, en particular, mostren una proporció notablement menor de contractes en comparació del sector serveis, cosa que reflecteix els desafiaments que enfronten aquests sectors.

La diferència en el nombre de contractes temporals entre sectors també és digna de menció. Mentre que el sector serveis lidera en termes absoluts, la construcció també mostra una quantitat significativa de contractes temporals. No obstant això, la diferència entre els contractes temporals en aquests sectors és considerable, cosa que suggereix una estabilitat més gran en la demanda d'ocupació en la construcció en comparació amb el sector serveis.

L'any 2023, la taxa de parcialitat i temporalitat a les Illes Balears és, en una mitjana anual, 8,74 % i 12,16 %, respectivament.  Cal tenir en compte que la parcialitat esdevé també un indicador de precarietat, perquè molts dels beneficis pel fet de ser treballador o treballadora a temps complet es perden amb la jornada parcial, de la mateixa manera que també els contractes temporals porten a més vulnerabilitat que els indefinits.

Una perillosa trampa del mercat laboral en els darrers anys (especialment des de la reforma laboral de 2012) ha estat concatenar diversos contractes temporals a fi d’estalviar el pas de contractar de manera indefinida. Pel que fa a la taxa de temporalitat, s'observa una lleugera variació al llarg de l'any, amb la taxa més baixa el segon trimestre (8,01%) i la més alta el quart trimestre (9,72%). Aquesta fluctuació pot reflectir canvis estacionals en la demanda d'ocupació temporal, particularment en sectors com el turisme i l'hostaleria, que experimenten pics d'activitat durant certes èpoques de l'any.

D'altra banda, la taxa de parcialitat mostra una tendència similar, amb la taxa més baixa el segon trimestre (10,43%) i la més alta el quart trimestre (14,7%). Aquesta variació pot estar relacionada amb la naturalesa estacional de l'ocupació a temps parcial, que tendeix a augmentar durant els períodes de més activitat econòmica, com ara la temporada turística d'estiu.

És important destacar que, encara que les taxes de temporalitat i parcialitat fluctuen al llarg de l'any, totes dues romanen relativament altes en cada trimestre. Això suggereix la persistència d'una alta proporció d'ocupació precària i condicions laborals inestables a la regió, cosa que pot tenir implicacions negatives per a la seguretat econòmica i el benestar dels treballadors.

En primer lloc, és notable que les dones presenten una proporció més alta tant en contractes indefinits com a temporals en comparació amb els homes. Això indica que les dones estan més exposades a la inestabilitat laboral, ja sigui a través de contractes temporals o a temps parcial, cosa que pot tenir implicacions negatives en termes de seguretat econòmica i benestar laboral a llarg termini.

La preponderància de contractes temporals entre les dones suggereix que enfronten més dificultats per accedir a llocs de treball estables i amb condicions laborals adequades en comparació amb els homes. Això pot estar relacionat amb diversos factors, com la discriminació de gènere al mercat laboral, la manca d'oportunitats d'ascens i la segregació ocupacional, que tendeix a concentrar les dones en sectors i ocupacions amb més precarietat laboral.

A més, la proporció més alta de dones en contractes a temps parcial també reflecteix una vulnerabilitat laboral més gran, ja que aquests contractes solen oferir salaris més baixos i beneficis laborals limitats en comparació amb els contractes a temps complet.

En contrast, els homes mostren una proporció més alta en contractes indefinits i a temps complet, cosa que suggereix una major estabilitat i seguretat laboral en comparació amb les dones. Això pot reflectir normes socials arrelades que afavoreixen la contractació d'homes per a rols més estables i ben remunerats al mercat laboral.

En resum, els resultats d'ocupació a Balears ressalten la persistent desigualtat de gènere al mercat laboral, amb les dones enfrontant una proporció més gran de contractes inestables i indefinits en comparació amb els homes. Això subratlla la necessitat urgent d'implementar polítiques i mesures que aborden les disparitats de gènere en l'ocupació i promoguin la igualtat d'oportunitats i condicions laborals equitatives.

Afectació de la COVID-19 en el mercat de treball 

Respecte el nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social, tot i que l’any 2020 començava amb unes dades similars a les de 2019, inclús amb xifres superiors a gener i febrer, l’esclat de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19 va truncar la situació.

Així, març 2020 registrava més de 25.000 persones afiliades menys que el mateix mes l’any 2019. Encara que el nombre de persones afiliades va créixer des de març 2020, el que pot indicar una millora de la situació en termes laborals, les xifres eren molt inferiors a les presentades l’any anterior, sobretot a l’estiu, moment en què, degut al model econòmic de les Illes, normalment es contracta més gent. La reactivació econòmica i la tornada a un “normalitat” no va ser, ni de lluny, com s’esperava i la segona onada de la COVID-19 arribà amb força i bloquejà de nou el mercat laboral, tot i que la diferència entre 2019 i 2020 va esdevenir molt més petita que durant l’estiu. Només poc més de 15.000 persones separen les afiliacions de 2019 i de 2020 de finals d’any.

De fet, com s’observa en el següent gràfic, l’any 2021 va començar amb un nombre d’afiliacions per sota del que marcava 2020 (i 2019, clar); però la certa recuperació queda reflectida: a partir de maig de 2021 el nombre d’afilicacions a la Seguretat Social augmenta i es situa per sobre del nombre de 2020 i ja no torna a estar per sota, dibuixant una corba similar a la de 2019, inclús amb millors dades en la tardor. 

A més, tal com es pot observar al gràfic, la comparativa entre el mesos de març, juliol i desembre entre 2019, 2020 i 2021 mostra una baixada en el nombre de contractes signats molt pronunciada entre el 2019 i el 2020 (tot i que amb millores durant l'estiu) especialment, en el sectors lligats a l’activitat turística (serveis relacionats amb el comerç, el transport, l’hoteleria). Però també s’observa al gràfic una millora en les contractacions l’any 2021, recuperant valors del 2019, especialment en l’hoteleria. Si bé el sector primari (agricultura i pesca) i el secundari (indústria i energia) també han patit baixades en quant al nombre de contractes, no es registra un descens tan dràstic. Així mateix, el sector de la construcció també registra una baixada poc pronunciada, evidenciant, d’aquesta forma, que, tot i que durant els mesos d’estat d’alarma i confinament l’activitat de la construcció va minimitzar-se, el cert és que la sortida de la crisi ha passat per la incentivació del totxo.

El cas del turisme és el més greu, doncs depèn de diferents factors: que Balears (i Espanya) esdevingui un destí segur i per tant, atractiu en aquest sentit; que els països d’origen dels i les turistes no interposi restriccions per sortir-ne; que Balears (i Espanya) no compti amb restriccions d’entrada a persones estrangeres (tals com quarantenes, que s’estan imposant a varis països, també europeus)... El foment del turisme esdevé necessari en una comunitat com aquesta, on l’activitat econòmica per excel·lència és aquesta, on s’han oblidat altres sectors, igual o més importants. És evident que sortir de la crisi ha de passar per un canvi de model econòmic més enllà de la venda turística de l’illa, especialment caminant cap una transició ecològica més que necessària. I en aquest sentit, una vegada superades les onades més cruentes de la pandèmia, la inseguretat i incertesa que s’estrena arran de la guerra no posen les coses fàcils. 

 Afectació de la COVID-19 en les famílies: menys treball, menys recursos 

L’any 2020 moltes famílies que viuen a l’Estat espanyol han varen veure reduïts els seus ingressos degut a la pèrdua de la feina o la impossibilitat d’accedir-hi a una a causa de la crisi desplegada per la COVID-19. Per enfrontar aquesta situació, se varen posar en marxa diferents mesures des de les institucions administratives, tals com l’ajuda pel lloguer o pel menjar. Tal vegada, la més coneguda és la de l’IMV (Ingrés Mínim Vital), entre altres ajudes econòmiques.

El 2021 s’ha viscut certa recuperació: el primer trimestre de 2021 registra quasi 700.000 llars on la persona de referència és a l’atur, tot i que percep ingressos (subsidis, ajudes, pensions...), mentre que en més de 765.000 llars en la mateixa situació no perceben cap ingrés (100.000 més que l’any anterior, quan encara no havia començat la pandèmia). Durant l’any 2021 les famílies sense ingressos, amb la persona de referència a l’atur, ha anat disminuït, tot i que el darrer trimestre són encara més de 700.000 (95.000 menys que a l’any anterior, això sí). 

Tal com s’observa al gràfic, el primer trimestre de 2021 registra un augment de les llars sense cap ingrés en comparació amb les dades del mateix període el 2019 i al 2020. A partir del segon trimestre va disminuint poc a poc, tot i que registra un repunt al tercer trimestre, però assoleix, al quart, la dada més baixa de l’any, amb quasi 565.000 llars sense cap ingrés. Resulta evident que els estralls de la crisi social i econòmica arran la COVID-19 copeja amb força a les famílies més vulnerables, i és evident que posar en marxa mesures per pal·liar la situació greu d’aquestes és fonamental en un Estat social i de dret, que no pot permetre que quasi 600.000 llars no puguin accedir a cobrir les seves necessitats bàsiques, moltes d’elles emparades i reconegudes com a drets. No s’ha de perdre de vista que aquestes llars poden estar compostes per persones amb fills i filles menors, i que poden ser, a més, monoparentals i monomarentals, cosa que agreujaria la situació de vulnerabilitat. 

Així mateix, a Balears l’atur també s’ha instal·lat a les llars, minvant els recursos econòmics de les famílies. Si bé és cert que la situació ha millorat entre 2020 i 2021, (tot i que les dades d’atur eren més altes al primer i segon trimestre de 2021 que a 2020), aquestes dades són superiors a les estimades el 2019. Atès l’activitat per excel·lència a aquesta comunitat autònoma, el turisme, el primer trimestre de cada any sol estar caracteritzat per una taxa d’atur superior que durant la resta de l’any, ja que al segon trimestre comença la temporada, que acaba gairebé a finals d’any (normalment, octubre o novembre). És, seguint aquest esquema, que veiem que el tercer trimestre està marcat per una baixada de l’atur, però val a dir que a quart trimestre hi ha un 8,6% de famílies amb almenys una persona activa en atur, una dada que està per sota que la de 2020, però bastant més per sobre que la de 2019, quan el mercat de treball no s’havia vist afectat per la pandèmia.