Naixements 

L’any 2022 varen néixer a Balears 9.9079 persones, de les quals, el 50,83% eren nens i el 49,17%, nenes. El nombre totals de naixements està molt per sota del que es donava uns anys enrere, el 2016: concretament, l’any 2021 varen néixer 437 persones més. 

La baixada de la natalitat és innegable. Això pot tenir diverses causes, entre les que poden apuntar-se la tendència cada vegada més freqüent de decisió individual de no tenir descendència. L’individualisme, l’encariment de la vida i l’augment de la precarietat, a més de la incertesa marcada per la crisi econòmica del 2008, que va marcar una ruptura molt forta amb el context d’estabilitat dels anys anteriors (en què la decisió de tenir fills o filles comporta una percepció del risc, si més no, diferent), i les crisis actuals (incloent les bèl·liques i les climàtiques) són factors a tenir en compte per analitzar la baixada de naixements a les Illes i a Espanya, en general.

A més, amb la crisi financera de 2008 va donar-se una menor arribada de població estrangera a Balears, factor també a tenir en compte, doncs les persones estrangeres han evitat, sovint, el desplomament de la natalitat, també a Balears. L’any 2023, gairebé un terç dels naixements són de mares amb nacionalitat estrangera. 

L'anàlisi del percentatge de naixements a les Balears durant l'any 2022 revela una dinàmica sociològica complexa. Amb el 67,5% dels naixements provinents de mares espanyoles i el 32,5% de les mares estrangeres, s'evidencia un context demogràfic en transició. Aquest fenomen suggereix una interacció entre migració i reproducció, amb implicacions significatives en termes d'identitat cultural, integració social i polítiques públiques. A més, aquest equilibri entre naixements de mares espanyoles i estrangeres planteja qüestions sobre la cohesió social, la diversitat cultural i els processos d'adaptació en una societat globalitzada. 

 Taxa de natalitat 

Entre 2016 i 2021 la taxa de natalitat, és a dir, el nombre de persones que neixen per mil habitants, s’ha reduït quasi dos punts a Balears, passant del 9,3 a 7,8 (INE).

La disminució del nombre de fills i filles per mil habitants s’emfatitza menys entre mares de nacionalitat espanyola: el 2016 la taxa de natalitat entre mares de nacionalitat espanyola era del 8,3 i el 2021, 7,0, quasi un punt i mig menys. Però la taxa de natalitat entre mares de nacionalitat estrangera ha viscut una forta baixada: el 2016 la taxa era de 13,4 i el 2021, de 10,5, quasi 3 punts menys, i quasi un punt menys que l’any anterior. Segons les dades de l’INE, el 2021, el nombre de fills i filles per dona a Balears va ser 1,13 (1,19 a Espanya, total nacional): 1,13 en el cas de mares de nacionalitat espanyola i 1,18 en el cas de mares de nacionalitat estrangera. En quant a l’edat de la maternitat, les dones de nacionalitat espanyola són mares amb 32,9 anys de mitja, i les de nacionalitat estrangera una mica més joves, amb 30,8 anys de mitja.

La davallada de natalitat és interessant d’analitzar pel que fa a l’envelliment de la població i per estudiar els factors que influeixen en la decisió de tenir menys descendència cada vegada o de no tenir-ne: la gent no vol tenir fills i filles o no poden tenir fills i filles? Si no poden, és per raons econòmiques? És per raons d’incertesa davant la vida? Analitzar aquestes possibilitats esdevé fonamental per entendre l’estructura poblacional i per comprendre com és una societat i com canvien els valors al llarg del temps, també els que refereixen a la família i la criança.