Pressió Humana

Tot i que la mitjana global del nombre de persones mostra valors més alts al 2018 i 2019, l’Índex de Pressió Humana (IPH) va trobar el seu màxim a 2017. Si bé és cert que els anys posteriors a 2017 registren uns màxims menors, s’ha de tenir en compte que l’activitat turística ja no es concentra únicament en els mesos d’estiu, i això fa que augmenti el valor, el que significa que les illes suporten un nombre de persones molt elevat, massa elevat, durant més temps. Tanmateix, el 2020 va marcar un vertader punt d’inflexió en una tendència creixent: el batzac contra el turisme degut a la crisi de la COVID-19 es destacable. Però l’aposta per la recuperació econòmica segueix enfocant-se en el turisme, i l’any 2023 mostra un augment de la mitjana global de persones durant l’any, recuperant valors més similars als d’abans de la crisi de la COVID-19, tot i la davallada del nombre màxim de persones a les illes, amb un valor fins i tot més baix que en “l’any pandèmic”.

L’efecte més evident de la pressió humana és la saturació d’espais naturals i de centres urbans i rurals que tenen un paper important en la consecució del benestar de les persones que habiten el territori, però també en la cadena de valor de la indústria turística. La Direcció General de Recursos Hídrics detectà que la pressió humana de les illes comporta saturació i abocaments de depuradores que acaben contaminant les aigües de costa i dels aqüífers. A més, és destacable un augment en el consum d’aigua.  Així i tot, els efectes de la pressió humana no sempre són evidents i per això moltes vegades s’anomena “pressió humana difosa”: l’actuació de l’impacte és lenta, però s’estén pel territori i afecta de manera continuada a plantes, animals, ecosistemes, sòl, aigua... Per aquest motiu és necessari un estudi que realitzi un seguiment de l’efecte i de les seves conseqüències, però això sovint no es dóna.

L’illa de Mallorca és la que més pressió humana suporta, amb molta diferència, amb una xifra que supera el milió de persones (va davallar l’any 2020, atès l’aturada en el sector turístic, però d’ençà el 2021 ha recuperat els valors). En canvi, Eivissa, Menorca i Formentera, registren un nombre baix de persones en la seva mitjana global, per sota dels 250.000, dels 150.000 i dels 50.000, respectivament. El fet que les Balears siguin illes és de cabdal importància pel que fa a la conservació de la biosfera, degut a l’endemisme de les espècies i a l’aïllament inherent al fet geogràfic, ja que si s’extingeix una espècie, desapareix de forma global.

És important prendre una sèrie de mesures per preservar l’entorn natural de les illes i disminuir els efectes que té la pressió humana. És evident que la sensibilització en la cura del medi ambient és fonamental, però no és suficient. Es fa necessària la regulació mitjançant la limitació i/o la prohibició, amb vigilància i control, tot i que aquesta forma d’actuació sovint té mala acollida entre la població resident, que veu limitada la seva llibertat; però les mesures són cada cop més urgents i dràstiques i inclouen, inexorablement, fórmules jurídiques que limitin l’arribada de turistes, el creixement urbanístic i la capacitat d’allotjament de les illes, com ja passa a Menorca i a Formentera (on es restringeix la capacitat automobilística). Aquestes mesures són també una demanda de grups com el GOB, que insta a desclassificar territoris aptes per la construcció, especialment aquells limítrofs amb Árees Naturals d’Especial Interès (ANEI) o situats al litoral; frenar l’especulació urbanística; protegir la Posidònia; avençar cap a la transició ecològica i l’economia circular.