Persones majors que viuen soles 

4.889.900 persones vivien soles l’any 2020 a Espanya, 111.800 a Balears. D’aquestes, 40.300, un 36,0%, tenien més de 65 anys, i un 66% d’aquestes eren dones (INE). El nombre de llars unipersonals de persones majors de 65 anys s’ha mantingut estable en els darrers cinc anys, i és l’any 2019 quan es registra un nombre major, amb 43.600 (INE).  A l’any de la pandèmia les llars unipersonals a Espanya en el seu conjunt han crescut, però a Balears, han baixat (INE).

Mentre que fins als 75 anys hi ha més llars unipersonals conformades per homes que per dones, a partir d’aquesta edat, predominen les llars unipersonals conformades per dones, essent en el grup de persones entre els 80 i 84 anys on s’hi troba la diferència més gran: 6.100 llars unipersonals conformades per dones i només 800, per homes. Si tenim en compte la població a Balears a l’any 2020, això significa que un 8,3% dels homes i un 44,1% de les dones que tenen entre 80 i 84 anys viuen en solitud. També quasi el 40% de les dones i quasi el 20% dels homes majors de 85 anys viuen d’aquesta manera. S’ha de tenir en compte que la viduïtat és més habitual entre dones que entre homes, per la major esperança de vida de les dones; però també els divorcis i separacions de persones que assoleixen l’edat de jubilació en aquests moments, on els homes també contribueixen.

És destacable que això ocorre en una societat en què cada vegada menys joves s’independitzen i en aquesta línia, hauríem de demanar-nos no només si la joventut té possibilitats de viure independents, sinó també si les persones majors tenen la possibilitat de no viure en solitud si no la desitgen. Si bé la tecnologia avui permet que les persones majors visquin a casa seva sense perdre atenció sociosanitària i assegurant l’adaptació de l’habitatge a les seves condicions de vida per l’autonomia, aquesta no supleix, almenys de moment, els afectes, tan importants en el benestar de les persones.