Taxa de risc de pobresa

És molt notable la caiguda de la taxa de pobresa a Balears entre 2017 i 2018, quan passa de 23,8% a 12,8%. És més, la taxa de pobresa a Balears a 2018 és la més baixa des de 2010, quan ja havia començat la crisi econòmica i financera. 

L’any 2020, en comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol, Balears té una taxa de risc de pobresa menor a la mitjana nacional (15,2%, un percentatge cinc punts per sota que l’any anterior). 

Cal destacar que, si bé la mitjana espanyola es manté amb el temps, la Balear presenta un creixement a partir de 2019 i assoleix, el 2021, el 20,2%, quasi 8 punts més que en el seu moment més baix, el que representa 236.947 persones (calculat sobre la població a 1 de gener de 2021).

Cal esmentar que el risc de pobresa només té en compte criteris econòmics (ingressos) i no altres dimensions que sí són incloses a la taxa de risc d’exclusió. Si es tenen només en compte criteris econòmics, potser no es reflecteixen altres dimensions de la pobresa que tenen a veure amb l’habitatge, les relacions socials, els drets, etc. Hi ha una falta de sincronització entre el creixement econòmic i la desigualtat i integració social, perquè s’ha donat prioritat al creixement econòmic, com si aquest fos la condició sine qua non del progrés, un progrés que s’entén en termes de cohesió i integració social, sense pobresa. Així, tot i que la renda augmenta, els efectes de la crisi continuen vigents

Taxa de risc d'exclusió a Balears 

L’any 2022, la taxa d’exclusió social (AROPE en anglés: At Risk Of Poverty/Exclusion) era de 22% a Balears, més baixa que la mitjana espanyola (26,3%), i més baixa que la que presentava l’any anteriora les Balears (24,5%). Té una taxa, per tant, molt allunyada de la que presenta la comunitat amb una més alta, Ceuta; tot i així, està 7,5 punts per sobre de la que marca Navarra, la comunitat amb una taxa d’AROPE menor.

L'indicador AROPE té en compte el nombre de persones que es troben en situació de pobresa relativa (el percentatge de persones que viu per sota del 60% de la renda mediana), i/o amb carència material i social severa i/o amb baixa intensitat de treball. A partir de l’any 2021 s’introdueix una nova definició de la carència material i social que ja no recull els conceptes "No pot permetre's disposar d'un telèfon", "No pot permetre's disposar d'un televisor en color", i "No pot permetre's disposar d'una rentadora", assumint-se que les llars no tenen manca en aquests conceptes.

En primer lloc, Balears registra una taxa de pobresa relativa del 16, 9%, una mica per sobre del que marcava l’any 2021, que fou de 17,6% (INE). Balears presenta un percentatge de persones amb carència material i social severa una mica superior al que presenta el conjunt de l’Estat. Finalment, Balears registra un percentatge menor de persones vivint a llars amb baixa intensitat de feina (5,7% front al 8,7% del total nacional), és a dir, llars on les persones que poden treballar ho fan al 20% del seu potencial (quants mesos han treballat durant un any i quants podrien haver-ho fet). 

La publicació de l’informe de FOESSA (Informe sobre exclusión y desarrollo social en Baleares, 2019) ja situava la taxa d’exclusió a Balears entre les més altes de l’estat espanyol, juntament amb Canàries i Extremadura, amb un 21,5%. FOESSA no només té en compte els ingressos de les famílies o les seves carències materials sinó també altres indicadors com les relacions socials i l'absència de llaços (la solitud); l'accés a drets bàsics com l'habitatge, l'educació, la participació política, el treball... Perquè l’aïllament social, les condicions precàries de treball, no poder canalitzar les demandes polítiques (no tenir veu com a persona ciutadana), accedir amb dificultats al sistema sanitari o educatiu... Formen part de l’exclusió, més enllà de la capacitat adquisitiva. De fet, una part important de l'exclusió social s'explica per una ocupació precària i un mercat de l'habitatge amb preus molt elevats (sigui propietat o lloguer). S’ha de tenir en compte que, tot i amb feina, hi ha treballadors i treballadores pobres: salaris molt baixos i contractes de curta durada (i també de jornades parcials). Per altra banda, els habitatges tenen uns preus desorbitats d’accés i de manteniment, a més del pagament de subministrament d’energia i aigua, a vegades inassolibles, amb l’agreujament de possibles desnonaments per impagament de la hipoteca o del lloguer. Balears és una Comunitat Autònoma rica, però això no treu que el preu de l’habitatge sigui un factor que jugui un paper important en l’exclusió social i aquest n’és el cas.

 Taxa d’exclusió social (Estratègia Europa 2020) segons activitat

La taxa de risc d'exclusió es dispara en les persones que estan a l'atur (62,6%), atès que el treball esdevé un factor important en la pobresa: si no es treballa, no es percep un salari, per tant, el risc de pobresa és major en aquelles persones que estan a l'atur, per molt que estiguin percebent la prestació per desocupació (però sobretot si no la perceben, evidentment). A més, el percentatge de 2022 és quasi deu punts superiors al de l'any anterior.

També les persones jubilades, que perceben pensions generalment baixes (perquè l'activitat per excel·lència a les illes és la turística, o ha estat fins ara, caracteritzada per l'estacionalitat), poden tenir un risc d'exclusió social més alt que les persones que treballen en el mercat laboral, i així era l'any 2020; però l'any 2022 augmenta 9 punts el risc en persones jubilades (19,9%), essent el grup segon grup amb més risc.

De totes formes, encara que a Espanya (i a la Unió Europea) s'ha considerat que l'ocupació és la condició per sortir de la pobresa (incrementar el PIB i el treball), la realitat és que un increment del PIB no disminueix sempre els índexs de pobresa: l'augment de la riquesa no es distribueix de forma equitativa. De fet, mentre que els dividends i les rendes empresarials augmenten, no creixen d'igual forma els salaris. A més, la globalització neoliberal ha traslladat els riscs de les empreses als i les treballadores, desmantellant el sistema de relacions laborals de l'Estat de Benestar: la flexibilització del mercat laboral té dures conseqüències per la classe treballadora, dividia, precària i desprotegida. Així, el risc d'exclusió social en persones que treballen no deixa de ser un 13,08% (3,2 punts per davall del que marcava el 2020): és el fenomen dels treballadors i les treballadores pobres, perquè l'ocupació ja no es relaciona amb la sortida de la pobresa.

Taxa d’exclusió social segons sexe i edat

La taxa d'exclusió social de l'any 2021, fou més alta en dones que en homes. Això no obstant, l'any 2022 la diferència gairebé desapareix, deixant als homes 0,3 punts per sota de les dones, el que significa un augment de mig punt en el cas dels homes i una disminució de gairebé 2 punts en el cas de les dones respecte a l'any anterior.

Sorprèn el resultat de les persones menors de 16 anys amb una taxa del 28,4%. Aquest grup té la taxa més alta de risc de pobresa o exclusió social. Això podria ser perquè els menors de 16 anys depenen principalment de les seves famílies i poden estar afectats per la situació econòmica de casa seva. Aquesta xifra ha de ser servir per recordar que la pobresa infantil és un problema important que requereix especial atenció per part de les polítiques públiques.

Les persones entre 30 i 44 anys tenen una taxa del 25,7%. Cal destacar que aquestes persones experimentin pressions econòmiques relacionades amb la cura de la família, com la criança de fills, així com amb l'estabilitat laboral i els costos d'habitatge.

Les persones entre 45 i 64 anys. Tot i que és menor que la dels grups més joves, aquesta taxa encara indica un nivell significatiu de risc de pobresa o exclusió social (19%). Les persones en aquest grup poden estar enfrontant desafiaments com ara la pèrdua d'ocupació, la manca d'oportunitats de reinserció laboral o la preparació per a la jubilació.

Les persones majors de 65 anys, tot i tenir accés a beneficis de jubilació, aquest grup encara mostra una taxa considerable de risc de pobresa o exclusió social (20,1%). Això podria ser degut a pensions baixes, despeses mèdiques creixents o situacions d'aïllament social. 

 Persones i llars amb carència material

La carència material és un fenomen preocupant que impacta significativament en la qualitat de vida de les persones, i les dades recopilades sobre aquest tema a Espanya i les Illes Balears durant els anys 2021 i 2022 brinden una visió detallada de la seva evolució a les dues regions.

A Espanya, els resultats mostren una lleugera tendència a l'alça en la incapacitat per gaudir d'unes vacances anuals, passant del 32,7% el 2021 al 33,5% el 2022. Tanmateix, sembla que l'accés a una alimentació adequada tampoco ha millorat lleugerament, amb un augment del 4,7% al 5,4% en la manca de capacitat per garantir un aliment bàsic com a carn o peix almenys cada dos dies. D'altra banda, la dificultat per mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada es manté relativament estable al voltant del 17,1% els dos anys.

En contrast, a les Illes Balears, les dades revelen una situació més variada. Mentre que el percentatge de persones que no es poden permetre anar de vacances va disminuir lleugerament del 35% el 2021 al 33% el 2022, s'observa un augment significatiu en la incapacitat per assegurar una dieta equilibrada, passant del 2,9% al 7,4%. Aquest augment és notable i mereix una atenció especial. A més, la falta de capacitat per fer front a despeses imprevistes es va incrementar el 2022, arribant al 36,4%, cosa que suggereix una major vulnerabilitat econòmica a la població balear.

Un aspecte preocupant a les Balears és l'augment dels retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge. A Espanya, aquest indicador va passar del 12,6% el 2021 a l'11,6% el 2022, mentre que a les Illes Balears va augmentar del 15,8% al 19,1%. Aquestes dades reflecteixen tensions econòmiques significatives i la necessitat de polítiques que tractin l'estabilitat residencial dels ciutadans.

Si observem aquestes carències en les llars, en lloc d'en les persones, un alarmant 29% no té la capacitat per afrontar despeses imprevistes, fent que aquesta sigui la carència més comuna l'any 2022, seguida pel preocupant 27% de llars que no es poden permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. A més, un 6% de llars no poden costejar un aliment bàsic com a carn o peix almenys cada dos dies. La incapacitat per mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada afecta el 13% de les llars. A més, un 13% ha experimentat retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge en els darrers 12 mesos. Per últim, un 6% de les llars es veu afectada per la manca d'accés a un automòbil i a un ordinador personal. Aquestes dades subratllen la necessitat urgent d'abordar les desigualtats econòmiques i socials a les Illes Balears.

 Llars amb problemes per arribar a final de mes

La dificultat per arribar a final de mes també representa una carència material. L'any 2022, a Espanya, un 24,8% de llars varen tenir certa dificultat per arribar a final de mes, mentre que un 28,9% indica certa facilitat per fer-ho. En contrast, a les Illes Balears, veiem que un 30,3% de llars enfronten certa dificultat, amb un 27,6% indicant certa facilitat.

Comparant amb les dades de l'any anterior, observem un lleu augment en el percentatge de llars amb dificultats a Espanya, especialment en les que reporten certa dificultat. D'altra banda, a les Illes Balears, tot i que sembla que el percentatge de llars amb dificultats ha disminuït lleugerament, continua sent significatiu.

Aquestes xifres subratllen la persistència de desafiaments econòmics a les dues regions. Per exemple, si considerem que a Espanya, l'any 2022, aproximadament 1 de cada 4 llars enfronta certa dificultat per arribar a final de mes, podem comprendre la magnitud del problema. El mateix s'aplica a les Illes Balears on més del 30% de les llars es troben en una situació similar.

És evident que una proporció considerable de llars s'enfronta a dificultats financeres per cobrir les necessitats bàsiques. Aquestes xifres, com un 24,8% a Espanya i un 30,3% a les Illes Balears, reflecteixen la realitat de moltes famílies que lluiten per arribar a final de mes, fins i tot en moments de creixement econòmic. Les crisis no afecten totes les persones i llars de la mateixa manera, però el que pot veure’s és una millora respecte a l’any anterior, essent la reducció de les llars que arriben a fi de mes amb molta dificultat una fita important en el restabliment de la “normalitat”.