Precarietat en l'habitatge

En general, entre 2015 i 2019, la població que vivia a llars que presenten problemes d’habitatge o de l’entorn va disminuir, tant a nivell nacional com a nivell autonòmic, si bé és cert que la baixada va ser més pronunciada a les illes que al conjunt d’Espanya, passant del 22,6% al 15,3% de la població. És molt considerable el repunt que es dóna l’any 2020, tant a Espanya (+5 punts respecte l’any anterior) com a Balears (+8 punts respecte l’any passat, assolint el 23% de la població que viu a llars o a barris amb problemes).  Per altra banda, l’any 2019 quasi un 14% de la població vivia en habitatges amb manca d’espai, un percentatge 10 punts per sobre del que marcava deu anys abans, però aquest percentatge ha disminuït l’any 2020: 9,7% de la població viu en habitatges precaris, el que represente, tot i la baixada, encara 5 punts per sobre del que marcava 2010.

En comparació amb el conjunt espanyol, a Balears la tendència ha estat molt menys estable: just al començament de la crisi financera de 2008, augmenta el percentatge de població en habitatges amb manca d’espai (bé perquè ha de recórrer a cases més petites per pagar menys o perquè ha d’agregar persones a la llar, per fer front les despeses). El 2014, quan comença la recuperació, un 10,4% viu en habitatges amb manca d’espai, però és el 2019 quan es dóna el percentatge més alt: 13,8% però aquesta vegada les raons s’han de buscar en el mercat d’habitatge balear. Espanya presenta percentatges més baixos i estables, perquè el seu escenari és molt diferent al de les illes. Els darrers anys l’accés a l’habitatge s’ha dificultat degut a diferents factors, però el més important és l’augment del parc de lloguer turístic en detriment del convencional, el que ha fet molt competitiu el mercat d’habitatge, amb alts preus i contractes per temporades. Davant un escenari així, l’acceptació de males condicions en l’habitatge és més freqüent, perquè s’assumeix que és la millor troballa possible i es legitima la precarietat.

L’any 2020, 60,7% es les llars a Balears no presentaven cap problema, un percentatge igual al de la mitjana de l’Estat espanyol, i més baix que el que es presentava l’any passat en ambdós casos, és a dir, que hi ha més llars ara que presenten problemes. Un 22,7% pateixen problemes de soroll produïts al carrer, un percentatge que ha crescut quasi 10 punts en el registre a nivell nacional, igualant-se al percentatge balear. La delinqüència i el vandalisme són menys comuns, però no és menyspreable el percentatge que registra: 10,1% de les llars sofreixen aquest problema a Balears (un valor similar, però inferior, al que presenta el conjunt de l’Estat). La manca de llum natural a Balears és el problema de les llars que més ha augmentat la proporció entre 2019 i 2020, ja que s’ha passat d’un 3,5% de les llars al 12,2% (també Espanya ha vist créixer el percentatge d’habitatges amb aquesta problemàtica). La contaminació és preocupant, però respecte l’any anterior, ha baixat cinc punts el percentatge de les llars que sofreixen nivells alts de contaminació (lumínica, atmosfèrica, acústica), mentre que sí ha pujat pel que respecta a Espanya en el seu conjunt, i les raons les podem trobar en les polítiques ambientals que estan imposant-se arreu del país. Podem apuntar una millora en el cas de Balears en aquest sentit, sense convidar a la relaxació atès que aquest és un problema molt greu, sobretot a les ciutats. 

Cal assenyalar que molts d'aquests problemes corresponen a la responsabilitat pública perquè l’accés a l’habitatge digne (i el seu entorn) és un dret que s’ha de garantir i hi ha biaixos que es produeixen en la cura de l’entorn públic, evidenciant clares diferències entre zones, barris, àrees, municipis... El que desemboca en desigualtat. Entre els ODS que marca l’Agenda 2030, es troba un que recull l’objectiu d’encaminar-se a la sostenibilitat de les ciutats: assegurar l’accés i la dignitat de l’habitatge, de la forma més ecològica i justa socialment, acabant amb l’abandó públic dels barris “marginals”. S’han de tenir en compte les vulnerabilitats prèvies: les dones, les persones migrades i les persones joves sovint tenen més problemes d’accés a l’habitatge i és per aquesta raó que són més proclius a viure en condicions precàries i acceptar l’amuntegament i la insalubritat. Moltes persones varen viure el confinament i viuen les restriccions d'avui amb aquestes condicions. És important tenir en compte que Balears és una de les CCAA amb més percentatge de llars compostes per cinc o més persones, amb un 7,6%: només Melilla, Ceuta i Múrcia passen per davant.

 Desnonaments  

El nombre de desnonaments ha baixat moltíssim des de 2013, any en què es comença a registrar aquest tipus d’informació per part del Consejo General del Poder Judicial. Arran de la crisi del 2008, el nombre de desnonaments va ser molt alt a Espanya en general; de fet, fou a 2009 quan neix i arrenca la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, coneguda com la PAH.

A partir del 2014 es dóna un principi de recuperació econòmica, tot i que en termes absoluts, en moltes qüestions no estem encara en el nivell d’abans de la crisi financera. Pel que fa al nombre de desnonaments executats, mentre a Balears van succeir-se 2.446 desnonaments al 2013, l’any 2021 se van registrar 1.351, quasi la meitat, però suposen alhora aproximadament 242 desnonaments executats més que al 2021 (un augment del 21,8%), començant a recuperar les xifres d’abans de la pandèmia. Mallorca, amb Palma com el municipi més afectat, encapçala el nombre de desnonaments. Manacor, Inca i Eivissa, l’altra illa més afectada de les Balears, presenten valors similars, mentre que Menorca registra un volum menor.  

Tot i així, val a dir que aquestes xifres responen als desnonaments executats, però és important tenir en ment que després del període de confinament al 2020, el Consejo General del Poder Judicial de Balears va rebre 1.603 ordres de desnonament al tercer trimestre i 1.698, al quart trimestre, xifres que signifiquen 720 i 436 desnonaments més que als corresponents trimestres de l’any 2019, respectivament. És a dir, amb la relativa tornada a la realitat, creix el nombre de desnonaments. 

L'any 2022, a Maó, es van registrar 31 desnonaments, una xifra que mostra una continuació de la tendència a la baixa observada els anys anteriors. Inca, per altra banda, va reportar 143 desnonaments, cosa que representa una disminució respecte a anys anteriors. A Palma, la xifra de desnonaments va ser de 606 i va també va marcar un descens significatiu respecte a anys anteriors. Manacor va registrar 169 desnonaments, mostrant una tendència estable en comparació amb anys anteriors. Finalment, Eivissa i Ciutadella van reportar 240 i 20 desnonaments, respectivament. Aquestes xifres suggereixen una disminució en comparació amb anys anteriors.

Com es pot observar a aquest gràfic, el nombre de desnonaments executats que són d’habitatges en règim de lloguer és molt superior al de habitatges en propietat (1.036 front als 113, respectivament, l'any 2022), és a dir, que els desnonaments per impagament de lloguer són més freqüents que els d’impagament d’hipoteca. Aquesta tendència és general per tot l’Estat espanyol, però és cert que Balears, juntament amb Múrcia, Galícia i Canàries (i, òbviament, per sota de Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid), és de les Comunitats Autònomes amb més proporció de desnonaments d’habitatges de lloguer. 

La moratòria d’hipoteca i de lloguer va ser una de les mesures per pal·liar els efectes de la crisi sociosanitària, que ha afectat a milers de famílies que no poden assumir, com feien abans, els costs de l’habitatge que són, per altra banda, dels més alts de l’Estat, però la “la normalitat” torna amb totes les conseqüències. Més enllà de l’ajuda al pagament del lloguer o de la hipoteca, i de les moratòries, cal repensar polítiques que fixin un límit al preu de l’habitatge, que és un dret recollit a la Constitució, i que acabin amb l’especulació immobiliària que tant afecta la vida, no només urbana, de la nostra comunitat autònoma.

En el cas de l'impagament d'hipoteca, s'observa una disminució marcada des del 2013 fins al 2018, seguida d'una caiguda encara més pronunciada fins al 2022. D'altra banda, l'impagament de lloguer mostra una tendència fluctuant, amb alts i baixos en el nombre de desnonaments al llarg dels anys. Tot i que es va registrar una disminució significativa el 2020, seguida d'un lleuger repunt el 2021 i el 2022, la xifra general es manté relativament alta en comparació de l'impagament d'hipoteques. Això podria reflectir desafiaments persistents en termes d'accés a l'habitatge assequible i la vulnerabilitat financera de certs sectors de la població.