Covid-19: atur i confinament a Balears

 Font: SEPE. Atur registrat a març 2019 i 2020 a Illes Balears

 Font: Observatori del Treball (CAIB). Persones aturades a febrer i març de 2020 a Illes Balears

La llista de persones inscrites al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) va augmentar en 302.265 persones al conjunt de l’Estat espanyol, respecte al mes de febrer (sense incloure les primeres persones inscrites afectades per ERTE). Aquesta xifra suposa la data més negativa des que hi ha registres, la qual cosa informa de la magnitud en termes econòmics. 3.548.312 persones es troben a l’atur (9,3% de pujada en aquest mes passat de març).

A Balears concretament, 62.769 persones es troben a l’atur aquest març 2020, el que suposa una pujada de 8.008 persones respecte l’any anterior, en les mateixes dates; i 5.204 persones més que el més anterior (febrer 2020). Les xifres són menys dramàtiques que a altres zones d’Espanya, com ara Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana (que superen les 350.000 persones aturades a març), o bé Andalusia, que quasi assoleix el milió d’aturats i aturades. 

Si observem les afiliacions, 443.308 persones estaven afiliades a març de 2019 (en Règim General i en Autònom) i 427.508 persones ho han estat a març 2020, el que significa una pèrdua de 15.800 afiliacions, davallada que es centra sobre tot a l’activitat de l’hoteleria (de 70.056 persones afiliades el març de 2019 a 55.635 persones afiliades a març 2020), segons dades de l’Observatori del Treball (CAIB). Segons la Tesorería General de la Seguridad Social d’Espanya (Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social) l’afiliació mitjana al mes de març a Balears fou de 451.695,59, essent les activitats que més afiliacions guanyen respecte el mes anterior, en Règim General: els Serveis d’allotjament (+5.851,37), els Serveis de begudes i alimentació (+1.815,60) i el Comerç a l’engròs (excepte automobilística) (+533,30); i les que més afiliacions perden la Construcció (-700,80), Construcció especialitzada (-305,44) i fabricació d’altre material de transport (-176,33). Per altra banda, en Règim d’Autònoms, les activitats que més afiliacions registren respecte el mes anterior són: Servei de begudes i alimentació (+303,15), Comerç al detall (excepte automobilística) (+213,78) i Construcció d’edificis (+63,71); i les que menys, els Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria ; assajos i anàlisis tècniques (-10,45), Activitats jurídiques i de comptabilitat (-6,74) i Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes (-5,24). 

Tot i així, cal esperar per veure la magnitud del problema a Balears concretament, on bona part de l’activitat econòmica es centra en el sector turístic, que ja comença a notar els efectes devastadors, però que els notarà de forma més accentuada a partir de maig i de juny. 

L'habitatge i el Covid-19

Font: INE. Llars unifamiliars a Balears, 2019.

La solitud en temps de confinament i pandèmia és socialment rellevant: qui abans viva sol o sola, ara està més sol o sola. El 23’7% de les llars a Balears són llars formades per una persona (ECH 2019, INE). Al voltant de 65% de les llars unifamiliars estan formades per persones que tenen menys de 65 anys: un 45’1% de les llars habitades per homes i un 19,6%, per dones (del que es podria desprendre que els homes tenen més capacitat per viure sense ningú que les dones). Però el que més preocupa, en el marc del confinament degut a la pandèmia del coronavirus, és el quasi 45% de les llars unifamiliars formades per persones majors de 65 anys, majoritàriament de dones (un 30,2% front al 13,4% d’homes), normalment perquè les dones tenen major esperança de vida que els homes; però també més pobresa, cosa que no s’ha d’oblidar en aquests anàlisis.

És preocupant perquè les persones grans són les que més cures precisen, en ser més dependents. De fet, moltes d’aquestes són cuidades per altres persones, contractades o no, i amb el confinament aquesta situació es complica. A més, les persones majors de 65 anys són formen part del col·lectiu de risc per el coronavirus. Per altra banda, són també les que en general tenen menors coneixements de tecnologia i pitjor accés a la mateixa, fonamental en el contacte amb els i les altres aquests dies. És important tenir en compte que, tot i que moltes de les llars unifamiliars se centren en poblacions grans (com la capital), també existeixen llars unipersonals a zones perifèriques i a pobles de dimensions molt reduïdes. Per exemple, Escorca, Ariany, Estellencs i Banyalbufar tenen més del 26% de la població amb més de 65 anys (IBESTAT). Quant menor és la grandària de la població, més llars unipersonals es troben, el que suposa una preocupació pel que fa a l’aïllament (tot i que, paradoxa, pot viure’s de forma més accentuada l’aïllament en una ciutat, precisament pel fet de viure en solitud al voltant de gent). A més, cal tenir en compte que, a gener 2020, 2.816 persones són usuàries de centres residencials (CAIB), tot i que IMSERSO xifra en 5.110 el nombre de persones a residències en finalitzar 2019 (també es comptabilitzen les persones en residències de caràcter privat). Aquestes persones en residències pateixen ara les restriccions de visites, atès el coronavirus i les mesures per evitar la propagació, i això pot tenir conseqüències en el desenvolupament personal i social d’aquestes, a més de repercussions en el teixit social pel que fa a l’extensió de les cures, tan importants a una societat com la nostra, on part del benestar recau sobre la família i no tan sobre l’Estat o el mercat com a altres. 

•   Covid-19: una primera aproximació a les dades sanitàries